Opiniones sobre Casi famosos

Una película muy buena, para mí parecer te deja ver un lado humano de las estrellas de rock, y de las famosos giras y gropies, mucho de los dichos de la película me gustaron mucho como yo no inventé los días lluviosos, solo tengo el mejor paraguas, que buena frase, siempre las películas se basan en el más famoso pero que hay de una historia donde el protagonista no es el más famoso, no son los perfectos si no que son, quiénes son se pelean se odia, quieren uno se apasiona con lo que es real, el caso de Rusell , y en el caso del cantante quería madurar y tomar las cosas más serio, se escapó muchas cosas que puedieron incluir de fuerte contenido, William se terminó enamorando de Penny, aunque veía que estaba con Rusell, el rockero que está de gira y que sobre todo no quiere regresar a casa, quiere una vida de diversión, quiere vivir y escapar de la realidad , a la larga pienso mucho buscan eso, en fin excelente film, hubo momentos muy graciosos como el de soy un dios dorado,jaja muy buena, o cuando comienzan a decirse los secretos, muy buena y a pesar de ser muy largo caso 3 horas no te deja de enganchar.

Casi famosos (Almost Famous, 2000), dirigida per Cameron Crowe, és una pel·lícula semiautobiogràfica ambientada a principis dels anys 70 que segueix la història de William Miller, un noi de 15 anys apassionat per la música rock.
A grans trets, la trama es desenvolupa en les següents etapes:
* L'oportunitat: Malgrat la sobreprotecció i el rebuig de la seva mare cap a la cultura rock, William aconsegueix captar l'atenció de la revista Rolling Stone gràcies al seu talent com a periodista musical. La publicació li encarrega fer un reportatge en profunditat sobre Stillwater, una banda de rock en plena ascensió.
* La gira i la immersió: William s'uneix a la gira del grup per tot Estats Units. Durant el viatge, descobreix les intricades dinàmiques internes de la banda, especialment la rivalitat entre el carismàtic guitarrista Russell Hammond i el cantant principal, Jeff Bebe.
* Les "Band-Aids" i l'amor: Pel camí coneix Penny Lane, la líder de les Band-Aids (un grup de fons de la banda que rebutgen el terme "groupies" perquè diuen que estan allà per la música). William s'enamora profundament de Penny, però ella està atrapada en una relació tòxica i d'anada i tornada amb Russell.
* El dilema moral: A mesura que el jove periodista s'integra en el cercle d'amistat de la banda, es troba en un conflicte professional i personal: ha d'escollir entre escriure la veritat sobre els egos, les drogues i els enfrontaments del grup, o protegir la gent de la qual s'ha fet amic.
* El desenllaç: Després d'un viatge ple de caos, crisis personals i situacions límit (incloent-hi un vol en avió on tots creuen que van a morir i confessen els seus secrets), William torna a casa havent madurat. Tot i la traïció inicial de la banda en negar les seves declaracions a la revista, Russell finalment recapacita, diu la veritat a l'editor i ajuda a publicar l'article de William, reconeixent la seva honestedat.
En essència, és una història sobre el pas a l'edat adulta (coming-of-age), la pèrdua de la innocència, l'amor incondicional per la música i la recerca de la pròpia veu en un món fosc i fascinant a la vegada.